Un dia amb una història especial

Avui, encara que no tingués classe de matí a les 8.30 ja sonava el despertador, toca aprofitar al màxim el dia per avançar tota la feina, estem a la recta final i el mes de classe que queda no permet molta relaxació. Després d’esmorzar em fico davant l'ordenador a continuar el treball sobre l'avanç del feminisme a l'Estat al primer terç del segle XX, en especial atenció al període de la Guerra Civil (1936-1939), etc.. etc... Ja em veig a molts dient... quin pal! he he, però bona part dels drets socials i polítics actuals de la dona són fruit de les lluites d'aquells anys, bé, potser no del tot...
Al '39 un senyor baixet i en bigoti va decidir tornar enrere en el temps, i quina era la data fins a la qual havia d'eliminar tots els canvis que s'havien anat produint? El 14 d'abril de 1931.

Sabia que avui el diari Ara, del qual m'he tornat consumidor puntual, feia una publicació especial en referència a aquella data tant senyalada de fa 80 anys. Així que a la volta del migdia he decidit sortir de casa i anar cap al quiosc de la Rambla. He mirat, la Gaceta, l'Abc, la Vanguardia, l'Avui.....i l'Ara? Al no veure'l em dirigeixo a la senyora gran que molt amablement anava atenent:
- No ha rebut avui l'Ara?
- Sí, però ja s'ha esgotat.
- Ja?
- Sí, avui fillet no sé que ha passat que s'ha acabat de seguida. És un bon diari no? Cada cop es ven més...

Tot estranyat vaig en busca d'un altre que tinc a prop de casa, entro i compro l'últim exemplar. Uf! pels pèls!. A la portada una imponent imatge de Macià des del balcó dirigint-se a la multitud aplegada a plaça Sant Jaume junt amb el títol de "Neix la República Catalana" i altres subtítols anunciant al marge esquerra entrevistes a figures tals com Francesc Cambó i reportatges de Josep Pla, ràpidament em fan entendre que la sorpresa que ens tenien preparats els del Diari era la recreació de la possible publicació que ells haguessin fet l'endemà de la proclamació de la República, el 15 d'abril del 1931.
Opinions del succeït a càrrec de Alejandro Lerroux, Miguel Maura, Antoni Rovira i Virgili. Propagandes amb el format i els negocis de l'època. A la secció internacional notícies sobre les actuacions de Gandhi a l'Índia, la lluita contra la màfia a Chicago....  
Després de llegir-lo només em queda felicitar al diari per aquesta idea, havent estat capaços de donar la possibilitat a molta gent d'endinsar-se almenys per uns moments en el context d'aquella època i fer-nos partíceps en certa manera d'aquella eufòria desbordada. Per primera vegada la major part de la població veia la possibilitat de tenir un futur més digne.

Em quedo amb un dels crits que es van sentir a plaça Sant Jaume aquell dia,

Visca l'Avi!