Despertant amb els iaios

Aquell matí era la iaia qui el despertava en un llit que no era el de sempre, els seus pares se’n havien anat de viatge i durant uns dies es quedaria a casa d’aquella parella feliç de cabell blanc que sempre el tractaven amb veu dolça.

- Va fill, ja és hora d’aixecar-se, com has dormit?
- Ahir em va costar molt adormir-me iaia, no estic acostumbrat a gitar-me tan aviat i, sinó estic al meu llit...Quina hora és? (de fons és sent... dong....dong...)
- Ara deuen tocar les vuit. Et deixo aquí la roba i vaig a preparar-te l’esmorzar, vols que t'ajude a vestir-te?
- Iaia...ja sóc gran! (ella va somriure)
- T'esperem baix, no tardes molt!

Va encendre la llum de la tauleta de nit i es va començar a vestir, el llit només grunyia i els peus no li tocaven al terra. Va sortir al passadís en direcció al bany per a rentar-se la cara, i mentre pensava com de freda estava l’aigua, sentia el soroll de la cassola on la seva iaia calentaria la llet, i és que a aquella casa encara no havia arribat microones.
Al arribar baix a la cuina el seu iaio ja s’estava untant el pa amb el codonyat que tant li agradava pel matí. No era normal que encara estés a casa, ja que el sol ja feia estona que havia despuntat i quan tenia molta feina a la finca se’n anava a primera hora, però era una setmana especial, el iaio tenia el nét a casa i també volia començar el dia amb ell.
Van esmorzar i després va pujar a rentar-se les dents, pentinar-se (la iaia sempre deia que s’havia de sortir ben “aseat” de casa), va agafar la motxilla que tant li pesava, i va tornar a baixar les escales. Ella ja l’esperava mentre es fregava les mans al davantal per fer-li la revisió.

- Quin nét més guapo que tinc, segur que enamores a totes les xiques de la classe!
- Si iaia....

El soroll de la cortina de la cuina anunciava que el iaio ja sortia, els dos el van abraçar i besar,  li van desitjar un bon dia., i tot seguit ell va pegar un petit vot i es va col·locar bé la motxilla disposat a dirigir-se cap a l’escola.

- Ens veiem a dinar!
- Porta’t bé i no facis enfadar a la mestra!
- No...

Nits esperades, nits de concerts!

Diumenge a la tarda estirat al sofà recupero els instants del llarg i esgotador cap de setmana.
El dia més esperat era el dissabte però dijous ja vam fer la primera escapada per tastar l'ambient de les nits de concerts a les Decennals de Valls (no sabem on estarem als 32 anys, així que calia aprofitar)
Vam arribar a la ciutat castellera per excel·lència amb la festa al cos, no per l’alcohol, sinó per totes les rialles del sopar i el no parar de cantar durant el viatge. El pavelló es va omplir ràpidament, fins i tot es va arribar al límit d’aforament havent de frenar l’entrada de gent, tot feia prevenir que el dissabte al Concert dels 10 de les Decennals no es cabria....
Va arribar el dissabte i unes amigues ens van invitar a dinar a sa casa, sabíem que al cap d’unes hores assistiríem al millor cartell de música en català de l’any (Lax'n'busto, Els amics de les arts, Obrint pas, Mesclat, Els pets...) ja estàvem un poc nerviosos, feia molts temps que esperàvem que arribés aquest dia.

Com és habitual quan t’ajuntes en gent de diferents dialectes et fan gràcia algunes de les paraules noves que sents, i acaba convertint-se en el tema principal de la conversa... "garxina" encara em sorprèn ara, per a qui li piqui la curiositat vol dir "fer la ullada"...  Per una altra banda, la Estrella va continuar sense fallar en els moments especials, i vulgues o no, vaig tornar a recordar l’anunci... i en més motiu encara, ja que hores més tard veuríem al músic que diu allò de: -d'Alcanar fins a Portbou...
Les entrades pel concert estaven exhaurides des de feia molts dies i vaig pensar en les persones que haurien gaudit en nosaltres aquella llarga nit, que començava a les sis de la tarda i acabaria a les vuit del matí.

Un grup rere l’altre s’anaven succeint amb cançons que em feien sorgir la imatge de mil records, o simplement, m’aportaven unes ganes immenses de saltar, ballar i acompanyar els músics amb la meua veu, que al final de la nit deixaria d’existir.

Gran companyia, gran ambient, grans nits.... i continuem fent camí!