[Aquest cop no és una actualització amb llapis pròpi, sinó un petit homenatge a una amiga i companya de lletres, cafès i lluites; a la qual, amb el seu permís, li he volgut pujar un dels seus escrits per invitar-vos a la seva lectura i fer-vos seves cada una de les seves paraules]
AUTORA: AROA ROVIRA
Nàixer entre els colors del camp i de la mar; el verd i el blau. El nostre taronja.
Créixer escoltant el conte de la rateta que agranava l’escaleta, i esperant anar a comprar el pa per menjar-te la punteta.
Créixer entonant la gallina turuleta amb el iaio. Pujant al Remei. Per la drecera.
Créixer fent caminets de pedres i pastissos de pasterada, embrutant-te, perseguint adragons i caçant cullerots a la bassa. Mentre els grans parlen de coses sense importància, de coses estranyes.
Descobrir que els reis són els pares i que el “ratoncito perez” no visita casa teua cada vegada que et cau una dent. Descobrir que ja no et cauen més dents.
Descobrir que deixes les taules de multiplicar i comences a dividir en decimals. Descobrir que Adam i Eva no poden ser els pares de tot.
Començar a entendre les coses estranyes que des de sempre han estat en boca de la gent gran. Començar a mirar amb uns altres ulls totes aquelles veïnes batxilleres que no es fan mai velles. A visitar, amb timidesa, la part de baix de la biblioteca per buscar alguna cosa diferent als contes del “Pau i la Laia”.
Començar a ser gran sense deixar de ser menut.
Conèixer que els teus amics no tenen perquè ser els teus companys de classe. Que els teus pares no són herois ni heroïnes. S’equivoquen.
Conèixer l’art i la música, la poesia, l’evolució i la política. La societat. Conèixer la mort. Conèixer que el món no s’acaba en els carrers del teu poble.
Anhelar noves sensacions, noves opinions i noves mirades. Nous reptes. Altres camins.
Anhelar una vida pròpia, sense límits, la teua vida.
Anhelar l’amant. El seu cos. La vostra passió.
Marxar pel món, lluny. Aprendre, fracassar, descobrir, sentir, somriure, plorar, estimar, caure, aixecar-te i buscar. Seguir, endavant, sol, el teu camí. Un camí únic i propi. Un camí fosc i ple de llum. Una camí, la vida.
Recordar, els carrers i els colors d’aquell poble que et va veure créixer. Recordar els moments amb la teua gent, reviure’ls i somriure. Mirar al teu voltant i veure’t feliç.
dijous, 15 de setembre del 2011
dissabte, 3 de setembre del 2011
La democràcia de la minoria, i la destrucció dels bons models
Molta gent sabíem que la sentència de l'Estatut tal i com estava feta obriria les portes a un període de conflictivitat que podia suposar un retrocés en l'autogovern i l'identitat catalana, així com de la seva llengua i cultura, per aquesta raó, els catalans, el 10 de Juliol del 2010, uns a casa i més d'un milió i mig als carrers de Barcelona, vam protestar i ens vam plantar per cridar que ja n'hi havia prou.
Tan sols els recursos de 20 famílies van provocar una sentència del Tribunal Superior de Justícia que pot desmuntar i volatilitzar tot un model educatiu d'immersió lingüística que en el moment de la seva aprovació, va tenir el consens de tots els partits polítics, fins i tot del PP. Aquest, actualment aplaudeix la sentència seguint una de les seves últimes estratègies de convertir la llengua en un dels seus cavalls forts de batalla, ja que tots sabem que li va sortir un fort competidor l'anterior legislatura, Ciutadans, que com no, avui ha sortit amenaçant la Generalitat avisant-la que li queden 59 dies per no delinquir. Amb aquest discurs que pretenen? esquerdar la societat catalana tan sols per guanyar-se els sectors més castellanistes del país?
El model actual ha permès fer del català la llengua vehicular de l'escola, la d'integració dels immigrants estatals i estrangers, la que ha servit per donar el màxim de cohesió social a dos comunitats lingüístiques molt potents demogràficament permetent que les dos tinguin les mateixes oportunitats en el moment que les dos poden utilitzar les dos llengües sense cap problema.
Si el dia de demà s'ha de fer del castellà llengua vehicular en l'ensenyament, que passarà?
Es faran les classes amb un 50% en català i l'altre 50% en castellà? o directament hi hauran escoles en castellà i altres en català per a que "tots estiguen contents"?
Algú ha pensat que podria passar si això succeís? algú ha pensat en la situació que es podria crear?
Deixant el tema de que el català cada cop tindria menys pes dins la societat (fet que ja passa actualment) Algú s'ha parat a pensar que farien els immigrants?
Creem alguna hipòtesis?
Dins d'un context de ciutat: col·lapse dels centres on el castellà sigui la llengua vehicular per la massificació de les aules a causa del gran percentatge d'alumne immigrant que lògicament aniria als centres de la llengua amb més parlants. Falta d'alumnat en els centres catalans i arribada el segon curs d'alumnes castellanoparlants que fugen de la massificació del seu centre.
Per què un model avalat per les institucions, entitats i sobretot pels pares i mestres que viuen dia a dia la realitat educativa ha de ser destruït per la tossuderia d'unes poques famílies que deixarà als seus fills amb desiguals oportunitats davant la resta de catalans tinguin una llengua materna o una altra?
Tenim pressa, molta pressa...
Tan sols els recursos de 20 famílies van provocar una sentència del Tribunal Superior de Justícia que pot desmuntar i volatilitzar tot un model educatiu d'immersió lingüística que en el moment de la seva aprovació, va tenir el consens de tots els partits polítics, fins i tot del PP. Aquest, actualment aplaudeix la sentència seguint una de les seves últimes estratègies de convertir la llengua en un dels seus cavalls forts de batalla, ja que tots sabem que li va sortir un fort competidor l'anterior legislatura, Ciutadans, que com no, avui ha sortit amenaçant la Generalitat avisant-la que li queden 59 dies per no delinquir. Amb aquest discurs que pretenen? esquerdar la societat catalana tan sols per guanyar-se els sectors més castellanistes del país?
El model actual ha permès fer del català la llengua vehicular de l'escola, la d'integració dels immigrants estatals i estrangers, la que ha servit per donar el màxim de cohesió social a dos comunitats lingüístiques molt potents demogràficament permetent que les dos tinguin les mateixes oportunitats en el moment que les dos poden utilitzar les dos llengües sense cap problema.
Si el dia de demà s'ha de fer del castellà llengua vehicular en l'ensenyament, que passarà?
Es faran les classes amb un 50% en català i l'altre 50% en castellà? o directament hi hauran escoles en castellà i altres en català per a que "tots estiguen contents"?
Algú ha pensat que podria passar si això succeís? algú ha pensat en la situació que es podria crear?
Deixant el tema de que el català cada cop tindria menys pes dins la societat (fet que ja passa actualment) Algú s'ha parat a pensar que farien els immigrants?
Creem alguna hipòtesis?
Dins d'un context de ciutat: col·lapse dels centres on el castellà sigui la llengua vehicular per la massificació de les aules a causa del gran percentatge d'alumne immigrant que lògicament aniria als centres de la llengua amb més parlants. Falta d'alumnat en els centres catalans i arribada el segon curs d'alumnes castellanoparlants que fugen de la massificació del seu centre.
Per què un model avalat per les institucions, entitats i sobretot pels pares i mestres que viuen dia a dia la realitat educativa ha de ser destruït per la tossuderia d'unes poques famílies que deixarà als seus fills amb desiguals oportunitats davant la resta de catalans tinguin una llengua materna o una altra?
Tenim pressa, molta pressa...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)