Petit homenatge a una amiga

[Aquest cop no és una actualització amb llapis pròpi, sinó un petit homenatge a una amiga i companya de lletres, cafès i lluites; a la qual, amb el seu permís, li he volgut pujar un dels seus escrits per invitar-vos a la seva lectura i fer-vos seves cada una de les seves paraules]


AUTORA: AROA ROVIRA


Nàixer entre els colors del camp i de la mar; el verd i el blau. El nostre taronja.

Créixer escoltant el conte de la rateta que agranava l’escaleta, i esperant anar a comprar el pa per menjar-te la punteta.
Créixer entonant la gallina turuleta amb el iaio. Pujant al Remei. Per la drecera.
Créixer fent caminets de pedres i pastissos de pasterada, embrutant-te, perseguint adragons i caçant cullerots a la bassa. Mentre els grans parlen de coses sense importància, de coses estranyes.

Descobrir que els reis són els pares i que el “ratoncito perez” no visita casa teua cada vegada que et cau una dent. Descobrir que ja no et cauen més dents.
Descobrir que deixes les taules de multiplicar i comences a dividir en decimals. Descobrir que Adam i Eva no poden ser els pares de tot.

Començar a entendre les coses estranyes que des de sempre han estat en boca de la gent gran. Començar a mirar amb uns altres ulls totes aquelles veïnes batxilleres que no es fan mai velles. A visitar, amb timidesa, la part de baix de la biblioteca per buscar alguna cosa diferent als contes del “Pau i la Laia”.
Començar a ser gran sense deixar de ser menut.

Conèixer que els teus amics no tenen perquè ser els teus companys de classe. Que els teus pares no són herois ni heroïnes. S’equivoquen.
Conèixer l’art i la música, la poesia, l’evolució i la política. La societat. Conèixer la mort. Conèixer que el món no s’acaba en els carrers del teu poble.

Anhelar noves sensacions, noves opinions i noves mirades. Nous reptes. Altres camins.
Anhelar una vida pròpia, sense límits, la teua vida.
Anhelar l’amant. El seu cos. La vostra passió.

Marxar pel món, lluny. Aprendre, fracassar, descobrir, sentir, somriure, plorar, estimar, caure, aixecar-te i buscar. Seguir, endavant, sol, el teu camí. Un camí únic i propi. Un camí fosc i ple de llum. Una camí, la vida.

Recordar, els carrers i els colors d’aquell poble que et va veure créixer. Recordar els moments amb la teua gent, reviure’ls i somriure. Mirar al teu voltant i veure’t feliç.