Alcanar i Estrella Damm!

Com un matí de vacances, de nit havia fet tard i m'he alçat cap a la volta del migdia després de fer quatre mitjes voltes pel llit allargant la sensació tan gratificant del descans indefinit, una sensació que encara vols assaborir més quan sas que en pocs dies tornaràs a la rutina de les classes matinals. 

Sent home de costums he engegat la televisió i m'he estirat al sofà, necessitava un temps de transició abans de netejar la taula i començar a fer el dinar.  He recordat que avui al programa del Cuní anava a tocar un grup anomenat Quilapayun, el qual vaig llegir que demà faria un homenatge a Victor Jara al Palau de la Música, la veritat que les ganes d'escoltar alguna d'aquelles cançons plenes de càrrega política i social, que fa alguns anys vaig descobrir, no faltaven.

Feien propaganda, i quan encara tenia l'ull mig tancat he sentit la frase: - Leo Messi millor jugador del món, Iniesta el segon i Xavi el tercer. He vist que era el nou anunci d'Estrella Damm i he pensat que segurament em sorprendria, i la veritat, mai esperava que ho faria de la manera que ho ha fet, sobretot quan he escoltat lo de:

"I tenim 580km de costa des d'Alcanar fins a Portbou"

Havia escoltat el nom del meu poble!!!

No és habitual que el dilluns de nit tinguessem la taula plena d'estrelles, però avui ha donat la casualitat que per sopar tenim la visita d'un amic del poble i com no, en les nits especials, aquestes no fallen.

Potser el primer glop que farem recordarem aquest instant, i tot seguit..., riurem.

Comencem!

Amics i amigues, avui em sumo al món dels blogs cumplint amb un dels propòsits que ja feia temps que em rondava pel cap. No sé ben bé que sortirà amb el pas del temps, però la intenció és fer d'aquest lloc una petita finestra de pensaments, escrits, poemes i tota un munió de coses que puguin anar venint, i cregui oportú plasmar-les aquí.

"Retalls d'instants" és el nom que he escollit per encapçalar tot el que aniré escrivint. Com ja sabeu, la vida és una continuació de moments i sensacions on mai parem de pensar i actuar, o actuar abans de pensar, i molts cops, tan sols el viscut en un instant és el que ens provoca aquella emboirada mental que pot acabar desembocant en un somriure, un crit, un plor, una reflexió, o la conversa més intensa i llarga amb el teu millor amic.

No sé si el viatge on aniré retallant alguns d’aquests instants serà curt o llarg, però almenys intentarem passar-ho bé!