dimarts, 19 d’abril del 2011

Sortida a l'Esteladarock!


Dissabte al migdia acabo de dinar, miro el rellotge, l'horari del tren, i veig que en 5 minuts sortia el meu! (merda!) Feia temps un lapsus en els horaris ja m'havia fet perdre un tren important, no volia que em tornes a passar, així que en un segon agafo la motxilla, el sac de dormir, les entrades i cames a mi! (és en aquests moments que un pensa que almenys anar a córrer de tant en tant serveix d'alguna cosa! he he). Per sort arribo a temps a l'estació, ja que el tren encara estava arribant, eren massa dies esperant aquell cap de setmana com per perdre aquell tren.

A Snt. Vicenç de Calders em passa a recollir un amic (el futur manel de la negrita xD) passem per Calafell i allí acabem de formar el que seria el comando concerts per a l'Esteladarock, no era la primera vegada que sortiem junts, així que sabíem que aquell cap de setmana podria ser molt gran. Durant el viatge comencen les primeres rialles a banda sonora d'Obrint Pas, Brams, Strombers (Ai la Mercè...), etc... calia anar escalfant l'ambient per al que seria el festival que ens esperava a terres lleidatanes, concretament, a Vilanova de Bellpuig. Passem terres de vinya, avellaners, boscos, ametllers, cereals i presseguers, ja érem a prop.

Al arribar a aquell poblet de seguida la concentració del jovent ens va fer saber on es faria el concert, vam muntar la tenda de campanya en un parc proper i van començar a rondar els primers gots. Entrem dins i en breu va començar l'actuació de Cesk Freixas: "Arrenca l'any arriba Abril..." L'ambient es va fer familiar, des d'aquella primera actuació a Tortosa fa 5 anys són incomptables les vegades que l'he vist i l'he escoltat, i aquesta familiaritat fa inevitable recordar les persones en les que he compartit els seus concerts.
Després de Cesk van venir els Manel, i de seguida es va veure la popularitat que han arribat a guanyar en poc temps. La gent va embogir, bé, tots no, sempre hi ha persones que busquen altres estils amb més ritme i energia, i és que potser en alguns moments una cadireta no hagués anat malament. Això va fer que el nom de Manel, en el moment que un s’avorria i volia anar a beure quan la resta encara no tenia el got buit, passés adjectiu, i ja li vam atorgar el significat de: "persona la qual beu a un ritme inferior a la resta" (eh Manels!!!!xD). Tanmateix vam aprofitar per marejar la perdiu a qui aquella nit hagués tingut que completar el grup que erem allí!

Després dels Manel i de sopar (anècdota del pa en tomàquet.... quin element estàs fet Víctor! xD) vam tornar a entrar al recinte per veure el Madrid-Barça, i és que en un local amb més de 2.000 persones sabíem que el partit tindria un plus d'espectacularitat afegit! A l'entrar ens vam trobar una colla del Pallars, i és que fins i tot havien muntat un bus de 50 persones! no és estrany que més tard a molts que anaves coneixent et diguessin que eren d'allí, de fet, vam quedar envoltats gairebé tota la nit per ells!. La Pobla de Segur, Tremp, Puigmanyons (poble de mala mort on Crist diuen que va perdre l'espardenya... i és que té 3 habitants!!!). Això sí, gent ben maca! tot s'ha de dir! També, gent de l'Anoia, Calella, collada del Penedès!, bé concretem de Llorenç del Penedès! (Llorenç, París, Londres, no Joan? xDDD)

L'ambient era tal que fins i tot qui més qui menys no es va enterar ni que havia marcat el Madrid, fins i tot no va veure ni marcar el Barça! Després gran actuació de la Troba Kung-fu i Strombers, anar i vindre del cotxe per evitar que els gots paressin de córrer, ulls mig tancats que només ens feien venir al cap la nova cançó d'Obrint Pas de "Si tanque els ulls".
Quan el sol despuntava, i camí cap a la tenda encara es sentien rondes de "Camareroooooooo......!". Només quedava recordar les anècdotes de la nit i les mil i una rialles amb la gent d'aquí i d'allà! 12 hores de festa havien donat per molt.
El cansament ja no perdonava.... i el fer el ruc per la tenda va durar ben poc (Pep, posa'm un pa i mig!!! xD) tots vam caure fusos, fins que al cap d'unes poques hores ja ens tocava alçar per tornar a fer el viatge cap a casa.

Una gran cap de setmana, un més per recordar!

dijous, 14 d’abril del 2011

Un dia amb una història especial

Avui, encara que no tingués classe de matí a les 8.30 ja sonava el despertador, toca aprofitar al màxim el dia per avançar tota la feina, estem a la recta final i el mes de classe que queda no permet molta relaxació. Després d’esmorzar em fico davant l'ordenador a continuar el treball sobre l'avanç del feminisme a l'Estat al primer terç del segle XX, en especial atenció al període de la Guerra Civil (1936-1939), etc.. etc... Ja em veig a molts dient... quin pal! he he, però bona part dels drets socials i polítics actuals de la dona són fruit de les lluites d'aquells anys, bé, potser no del tot...
Al '39 un senyor baixet i en bigoti va decidir tornar enrere en el temps, i quina era la data fins a la qual havia d'eliminar tots els canvis que s'havien anat produint? El 14 d'abril de 1931.

Sabia que avui el diari Ara, del qual m'he tornat consumidor puntual, feia una publicació especial en referència a aquella data tant senyalada de fa 80 anys. Així que a la volta del migdia he decidit sortir de casa i anar cap al quiosc de la Rambla. He mirat, la Gaceta, l'Abc, la Vanguardia, l'Avui.....i l'Ara? Al no veure'l em dirigeixo a la senyora gran que molt amablement anava atenent:
- No ha rebut avui l'Ara?
- Sí, però ja s'ha esgotat.
- Ja?
- Sí, avui fillet no sé que ha passat que s'ha acabat de seguida. És un bon diari no? Cada cop es ven més...

Tot estranyat vaig en busca d'un altre que tinc a prop de casa, entro i compro l'últim exemplar. Uf! pels pèls!. A la portada una imponent imatge de Macià des del balcó dirigint-se a la multitud aplegada a plaça Sant Jaume junt amb el títol de "Neix la República Catalana" i altres subtítols anunciant al marge esquerra entrevistes a figures tals com Francesc Cambó i reportatges de Josep Pla, ràpidament em fan entendre que la sorpresa que ens tenien preparats els del Diari era la recreació de la possible publicació que ells haguessin fet l'endemà de la proclamació de la República, el 15 d'abril del 1931.
Opinions del succeït a càrrec de Alejandro Lerroux, Miguel Maura, Antoni Rovira i Virgili. Propagandes amb el format i els negocis de l'època. A la secció internacional notícies sobre les actuacions de Gandhi a l'Índia, la lluita contra la màfia a Chicago....  

Després de llegir-lo només em queda felicitar al diari per aquesta idea, havent estat capaços de donar la possibilitat a molta gent d'endinsar-se almenys per uns moments en el context d'aquella època i fer-nos partíceps en certa manera d'aquella eufòria desbordada. Per primera vegada la major part de la població veia la possibilitat de tenir un futur més digne.

Em quedo amb un dels crits que es van sentir a plaça Sant Jaume aquell dia,

Visca l'Avi!