Sortida a l'Esteladarock!

Dissabte al migdia acabo de dinar, miro el rellotge, l'horari del tren, i veig que en 5 minuts sortia el meu! (merda!) Feia temps un lapsus en els horaris ja m'havia fet perdre un tren important, no volia que em tornes a passar, així que en un segon agafo la motxilla, el sac de dormir, les entrades i cames a mi! (és en aquests moments que un pensa que almenys anar a córrer de tant en tant serveix d'alguna cosa! he he). Per sort arribo a temps a l'estació, ja que el tren encara estava arribant, eren massa dies esperant aquell cap de setmana com per perdre aquell tren.

A Snt. Vicenç de Calders em passa a recollir un amic (el futur manel de la negrita xD) passem per Calafell i allí acabem de formar el que seria el comando concerts per a l'Esteladarock, no era la primera vegada que sortiem junts, així que sabíem que aquell cap de setmana podria ser molt gran. Durant el viatge comencen les primeres rialles a banda sonora d'Obrint Pas, Brams, Strombers (Ai la Mercè...), etc... calia anar escalfant l'ambient per al que seria el festival que ens esperava a terres lleidatanes, concretament, a Vilanova de Bellpuig. Passem terres de vinya, avellaners, boscos, ametllers, cereals i presseguers, ja érem a prop.

Al arribar a aquell poblet de seguida la concentració del jovent ens va fer saber on es faria el concert, vam muntar la tenda de campanya en un parc proper i van començar a rondar els primers gots. Entrem dins i en breu va començar l'actuació de Cesk Freixas: "Arrenca l'any arriba Abril..." L'ambient es va fer familiar, des d'aquella primera actuació a Tortosa fa 5 anys són incomptables les vegades que l'he vist i l'he escoltat, i aquesta familiaritat fa inevitable recordar les persones en les que he compartit els seus concerts.
Després de Cesk van venir els Manel, i de seguida es va veure la popularitat que han arribat a guanyar en poc temps. La gent va embogir, bé, tots no, sempre hi ha persones que busquen altres estils amb més ritme i energia, i és que potser en alguns moments una cadireta no hagués anat malament. Això va fer que el nom de Manel, en el moment que un s’avorria i volia anar a beure quan la resta encara no tenia el got buit, passés adjectiu, i ja li vam atorgar el significat de: "persona la qual beu a un ritme inferior a la resta" (eh Manels!!!!xD). Tanmateix vam aprofitar per marejar la perdiu a qui aquella nit hagués tingut que completar el grup que erem allí!

Després dels Manel i de sopar (anècdota del pa en tomàquet.... quin element estàs fet Víctor! xD) vam tornar a entrar al recinte per veure el Madrid-Barça, i és que en un local amb més de 2.000 persones sabíem que el partit tindria un plus d'espectacularitat afegit! A l'entrar ens vam trobar una colla del Pallars, i és que fins i tot havien muntat un bus de 50 persones! no és estrany que més tard a molts que anaves coneixent et diguessin que eren d'allí, de fet, vam quedar envoltats gairebé tota la nit per ells!. La Pobla de Segur, Tremp, Puigmanyons (poble de mala mort on Crist diuen que va perdre l'espardenya... i és que té 3 habitants!!!). Això sí, gent ben maca! tot s'ha de dir! També, gent de l'Anoia, Calella, collada del Penedès!, bé concretem de Llorenç del Penedès! (Llorenç, París, Londres, no Joan? xDDD)

L'ambient era tal que fins i tot qui més qui menys no es va enterar ni que havia marcat el Madrid, fins i tot no va veure ni marcar el Barça! Després gran actuació de la Troba Kung-fu i Strombers, anar i vindre del cotxe per evitar que els gots paressin de córrer, ulls mig tancats que només ens feien venir al cap la nova cançó d'Obrint Pas de "Si tanque els ulls".

Quan el sol despuntava, i camí cap a la tenda encara es sentien rondes de "Camareroooooooo......!". Només quedava recordar les anècdotes de la nit i les mil i una rialles amb la gent d'aquí i d'allà! 12 hores de festa havien donat per molt.
El cansament ja no perdonava.... i el fer el ruc per la tenda va durar ben poc (Pep, posa'm un pa i mig!!! xD) tots vam caure fusos, fins que al cap d'unes poques hores ja ens tocava alçar per tornar a fer el viatge cap a casa.

Una gran cap de setmana, un més per recordar!