Despertant amb els iaios

Aquell matí era la iaia qui el despertava en un llit que no era el de sempre, els seus pares se’n havien anat de viatge i durant uns dies es quedaria a casa d’aquella parella feliç de cabell blanc que sempre el tractaven amb veu dolça.

- Va fill, ja és hora d’aixecar-se, com has dormit?
- Ahir em va costar molt adormir-me iaia, no estic acostumbrat a gitar-me tan aviat i, sinó estic al meu llit...Quina hora és? (de fons és sent... dong....dong...)
- Ara deuen tocar les vuit. Et deixo aquí la roba i vaig a preparar-te l’esmorzar, vols que t'ajude a vestir-te?
- Iaia...ja sóc gran! (ella va somriure)
- T'esperem baix, no tardes molt!

Va encendre la llum de la tauleta de nit i es va començar a vestir, el llit només grunyia i els peus no li tocaven al terra. Va sortir al passadís en direcció al bany per a rentar-se la cara, i mentre pensava com de freda estava l’aigua, sentia el soroll de la cassola on la seva iaia calentaria la llet, i és que a aquella casa encara no havia arribat microones.
Al arribar baix a la cuina el seu iaio ja s’estava untant el pa amb el codonyat que tant li agradava pel matí. No era normal que encara estés a casa, ja que el sol ja feia estona que havia despuntat i quan tenia molta feina a la finca se’n anava a primera hora, però era una setmana especial, el iaio tenia el nét a casa i també volia començar el dia amb ell.
Van esmorzar i després va pujar a rentar-se les dents, pentinar-se (la iaia sempre deia que s’havia de sortir ben “aseat” de casa), va agafar la motxilla que tant li pesava, i va tornar a baixar les escales. Ella ja l’esperava mentre es fregava les mans al davantal per fer-li la revisió.

- Quin nét més guapo que tinc, segur que enamores a totes les xiques de la classe!
- Si iaia....

El soroll de la cortina de la cuina anunciava que el iaio ja sortia, els dos el van abraçar i besar,  li van desitjar un bon dia., i tot seguit ell va pegar un petit vot i es va col·locar bé la motxilla disposat a dirigir-se cap a l’escola.

- Ens veiem a dinar!
- Porta’t bé i no facis enfadar a la mestra!
- No...