Diumenge a la tarda estirat al sofà recupero els instants del llarg i esgotador cap de setmana.
El dia més esperat era el dissabte però dijous ja vam fer la primera escapada per tastar l'ambient de les nits de concerts a les Decennals de Valls (no sabem on estarem als 32 anys, així que calia aprofitar)
Vam arribar a la ciutat castellera per excel·lència amb la festa al cos, no per l’alcohol, sinó per totes les rialles del sopar i el no parar de cantar durant el viatge. El pavelló es va omplir ràpidament, fins i tot es va arribar al límit d’aforament havent de frenar l’entrada de gent, tot feia prevenir que el dissabte al Concert dels 10 de les Decennals no es cabria....
Va arribar el dissabte i unes amigues ens van invitar a dinar a sa casa, sabíem que al cap d’unes hores assistiríem al millor cartell de música en català de l’any (Lax'n'busto, Els amics de les arts, Obrint pas, Mesclat, Els pets...) ja estàvem un poc nerviosos, feia molts temps que esperàvem que arribés aquest dia.
Com és habitual quan t’ajuntes en gent de diferents dialectes et fan gràcia algunes de les paraules noves que sents, i acaba convertint-se en el tema principal de la conversa... "garxina" encara em sorprèn ara, per a qui li piqui la curiositat vol dir "fer la ullada"... Per una altra banda, la Estrella va continuar sense fallar en els moments especials, i vulgues o no, vaig tornar a recordar l’anunci... i en més motiu encara, ja que hores més tard veuríem al músic que diu allò de: -d'Alcanar fins a Portbou...
Les entrades pel concert estaven exhaurides des de feia molts dies i vaig pensar en les persones que haurien gaudit en nosaltres aquella llarga nit, que començava a les sis de la tarda i acabaria a les vuit del matí.
Un grup rere l’altre s’anaven succeint amb cançons que em feien sorgir la imatge de mil records, o simplement, m’aportaven unes ganes immenses de saltar, ballar i acompanyar els músics amb la meua veu, que al final de la nit deixaria d’existir.
Gran companyia, gran ambient, grans nits.... i continuem fent camí!
Buaaa quin cap de setmanaa eeeh?!!
ResponEliminaRealment fantàstic, wala estic destrossat, tanta tanta tanta farra!! :D :D :D!! Va valdre tot molt molt la pena! Això s'ha de fer més sovint ec!! Dinarets, i de festa! jajaja venga 13 hores nonstop! iiiiiiiiiuuuuuujuuu!!
Vinga a recuperar-se!!!
Totalment d'acord. La nit d'ahir(o millor dir, el dia)va ser molt gran! Veig que recordes la paraula "garxina", jo que em pensava que a la nit no arribaria..jajaja. Tot i que ho vam maxacar eeh...ens en vam encarregar que la recordessiu!jaja
ResponEliminaJa us ho vaig dir, va ser una gran decisió la que vam prendre quan vam dir d'anar als 10 dels Decennals, vam xalar, vam riure, vam debatre, ens va agafar apalancon, als 10 minuts tornavem a estar animats...és a dir, vam XALAR, com diria un que jo me sé!:)
En definitiva, als 29 anys de la Marta, la Marina i jo, els teus 32 i els 33 del Joan, ja farem un pensament!jaja
sou molt grans!
Clara