En un
full, un paper normal, res estrany, simplement un lloc més per escriure, ni
petit ni gran, ni prim ni gruixut, sense ser de cap color intens i viu, més bé
d'un marró pàl·lid, característic de l'impur, fruit del reciclatge, fill
d'altres ja usats i llençats, eliminats, destruïts i ara regenerats, de nou
convertits en un full de paper verge al servei d'una altra mà, en un principi
desconeguda, però a cada paraula escrita, fruit de pensaments i voluntats
d'ésser, esdevé més familiar, fins i tot molts cops elevada a l'altura de
confident, com aquell amic nostre sabedor de secrets i desitjos més íntims,
guardià de la teva ànima, compartidor de converses en veu baixa, molts cops
xiuxiuejades a cau d'orella o senzillament, contades en llocs on estan segurs que
aquestes no seran escoltades i conegudes pel qui no té permès, ni se li ha
concedit el dret, de veure't en ànima nua de sentiments i pensaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada